22/4/12

• Nuevo libro: Collserola, natura entre ciutats



Tras un año de trabajo acaba de ver la luz mi último libro "Collserola, natura entre ciutats". Se trata de una monografía fotográfica de gran formato e impresión de alta calidad, en papel couché de 200 gr, editado por Símbol Editors. Los textos, que están en catalán, castellano, francés e inglés, son del periodista Eugeni Casanova.

A esta misma colección Nabiu pertenecen los títulos anteriores "Aran, natura i cultura" (Oriol Alamany, 2006), "Cadí, una mirada al parc natural Cadí-Moixeró" (Iñaki Relanzón, 2005) y "Aigüestortes, una mirada al Parc Nacional" (Oriol Alamany, 2001).














A modo de presentación, os dejo el texto que he escrito para la introducción de este nuevo libro.

"Cuando hace un año me llamaron de Símbol Editors para proponerme trabajar en un libro sobre la naturaleza en la sierra de Collserola, tuve un momento de duda. Aunque soy barcelonés, nunca he sido muy propenso a acercarme a esta discreta sierra mediterránea que separa mi ciudad del interior de Catalunya. Aparte de algunas excursiones de fin de semana nunca la había fotografiado en profundidad y la verdad es que desconocía sus secretos. Mis pasos siempre habían ido un poco más lejos que aquellos cerros que cerraban el horizonte de mi ciudad.


Pero este libro ha resultado una buena excusa para quedarme a fotografiar cerca de casa. Collserola es un paraje reducido, envuelto de ciudades, salpicado de masías y urbanizaciones, atravesado por carreteras y lleno de torres eléctricas con sus correspondientes cables que me aparecían en todas las fotografías de paisaje. Me ha sido necesario hacer un esfuerzo de abstracción y recurrir a la fotografía más íntima: fijar mi mirada en las pequeñas cosas que la sierra me ofrecía: un detalle, unas flores, las luces, los pequeños animales que la habitan...

A lo largo de un año el trabajo para el libro iba avanzando y, a medida que descubría los rincones de la sierra, aprendía a disfrutarla. Mi trabajo, que es a la vez una verdadera pasión, me ha llevado a fotografiar la naturaleza alrededor del mundo, a menudo en lugares remotos, exóticos y tremendamente espectaculares. Pero también se agradece que junto a nuestras apiñadas ciudades haya un lugar donde tocar una vieja encina, disfrutar del verde de los pinos y oler el aroma de la retama.

Casi al final del trabajo fotográfico, un día de diciembre, estaba de excursión por la exuberante hondonada del torrente de la Salamandra cuando de repente me vi transportado a uno de esos parajes que he conocido en viajes a tierras lejanas. Con el frío y la humedad el frondoso encinar mediterráneo se transformó en una selva espesa, con sus helechos, lianas y extraños sonidos de pájaros exóticos. Un ruidoso grupo de Ruiseñores de Japón* me rodearon añadiendo un toque de exotismo al momento. Por unos momentos, allí, sólo, me vi transportado a una lejana, húmeda y salvaje selva de montaña de las laderas del Himalaya. Y, al volver a la realidad, me vino a la cabeza cómo debía ser la Collserola original, lozana, intocada, llena de todo tipo de animales antes de la explotación humana y de que los ciudadanos la utilizáramos como área de recreo. La Collserola salvaje que algún día fue y que, hoy día, a veces, se deja sentir durante unos instantes."

Oriol Alamany Sesé

* El Ruiseñor de Japón es una especie foránea propia del Lejano Oriente que se ha instalado en la sierra de Collserola a partir de ejemplares que se han escapado de cautividad.


8 comentarios:

  1. Quina bona pinta que te :-)

    Enhorabona Oriol, és la culminació d'un bon projecte.

    Una abraçada!

    ResponderEliminar
  2. Enhorabona Oriol!!
    Segur que a través de les teves imatges molta gent redescobrirà Collserola.

    Salut!

    ResponderEliminar
  3. Enhorabona per el llibre!
    Com un dia hem van dir, les millors fotografies les faras a 10 minuts de casa... I es que a vegades no cal anar a llocs llunyans per disfrutar de la fotografia.

    ResponderEliminar
  4. Moltes felicitats Oriol,
    A vegades allò quotidià i que tenim més a l'abast és el que més ens costa de fotografiar i de mirar-nos-ho amb uns altres ulls, ulls de primera vegada sense prejudicis en definitiva ulls de fotògraf (tot i que la fotografía pot ser molt tendenciosa a vegades).

    Després del "gran" projecte, al menys per les satisfaccions que hagis potgut tenir, només em resta desitjar-te que sigui tot un "superventes" (a més està llest i a punt pel Sant Jordi).

    ResponderEliminar
  5. Felicitats Oriol,
    Tinc ganes de veure aquest llibre d'un lloc tant proper, peró tant llunyà de la gent que vivim a Barcelona.

    ResponderEliminar
  6. Collserola! bolets, mimosa, arboç, mata, molsa, roure, ginesta... quants records d'infantesa em venen a la memòria al veure aquestes poques pàgines del llibre!
    Espero tenir-lo avui mateix a les meves mans!!!

    Fins després, Oriol

    ResponderEliminar
  7. Un bon llibre, si senyor, encara que et vas deixar els odonats ;-)
    M'he permès afegir-lo com a referència al meu petit espai. A un blog que parla de Collserola, no hi podia faltar!!!
    Gràcies per compartir la teva visió tan privilegiada de les coses, grans, petites, de lluny o de casa...

    ResponderEliminar
  8. Felicitats Oriol!!
    Tot un plaer coneixet. Magnífic aquet llibre de Collserola,la nostra petita i desconeguda selva.....
    Tens un dó maravellós i que també saps transmetre'l.
    M'encantaría sapiguer fer fotos, pero de moment faig el que millor sé fer:dibuixar.Pasat per el meu blog quan volguis!!

    ResponderEliminar